exsatiare
<ō, āvī, ātum 1.> (nachklassischnachkl.)Übersicht aller Übersetzungen
- ex-satiāre → siehe „ex-saturāre“ex-satiāre → siehe „ex-saturāre“
Konjugation
Aktiv
Indikativ | Singular | Plural |
---|---|---|
Präsens | 1. Person 1. exsatiō 2. Person 2. exsatiās 3. Person 3. exsatiat | 1. Person 1. exsatiāmus 2. Person 2. exsatiātis 3. Person 3. exsatiant |
Futur | 1. Person 1. exsatiābō 2. Person 2. exsatiābis 3. Person 3. exsatiābit | 1. Person 1. exsatiābimus 2. Person 2. exsatiābitis 3. Person 3. exsatiābunt |
Imperfekt | 1. Person 1. exsatiābam 2. Person 2. exsatiābās 3. Person 3. exsatiābat | 1. Person 1. exsatiābāmus 2. Person 2. exsatiābātis 3. Person 3. exsatiābant |
Perfekt | 1. Person 1. exsatiāvī 2. Person 2. exsatiāvisti 3. Person 3. exsatiāvit | 1. Person 1. exsatiāvimus 2. Person 2. exsatiāvistis 3. Person 3. exsatiāvērunt |
Futur 2 | 1. Person 1. exsatiāverō 2. Person 2. exsatiāveris 3. Person 3. exsatiāverit | 1. Person 1. exsatiāverimus 2. Person 2. exsatiāveritis 3. Person 3. exsatiāverint |
Plusquamperfekt | 1. Person 1. exsatiāveram 2. Person 2. exsatiāverās 3. Person 3. exsatiāverat | 1. Person 1. exsatiāverāmus 2. Person 2. exsatiāverātis 3. Person 3. exsatiāverant |
Konjunktiv | Singular | Plural |
---|---|---|
Präsens | 1. Person 1. exsatiem 2. Person 2. exsatiēs 3. Person 3. exsatiet | 1. Person 1. exsatiēmus 2. Person 2. exsatiētis 3. Person 3. exsatient |
Imperfekt | 1. Person 1. exsatiārem 2. Person 2. exsatiārēs 3. Person 3. exsatiāret | 1. Person 1. exsatiārēmus 2. Person 2. exsatiārētis 3. Person 3. exsatiārent |
Perfekt | 1. Person 1. exsatiāverim 2. Person 2. exsatiāveris 3. Person 3. exsatiāverit | 1. Person 1. exsatiāverimus 2. Person 2. exsatiāveritis 3. Person 3. exsatiāverint |
Plusquamperfekt | 1. Person 1. exsatiāvissem 2. Person 2. exsatiāvissēs 3. Person 3. exsatiāvisset | 1. Person 1. exsatiāvissēmus 2. Person 2. exsatiāvissētis 3. Person 3. exsatiāvissent |
Imperativ | Singular | Plural |
---|---|---|
Präsens | exsatiā! | exsatiāte! |
Futur | 2. Person 2. exsatiāto! 3. Person 3. exsatiāto! | 2. Person 2. exsatiātōte! 3. Person 3. exsatianto! |
Infinitiv | |
---|---|
Präsens | exsatiāre |
Perfekt | exsatiāvisse |
Futur | exsatiātūrum, am, um esse |
Partizip | |
---|---|
Präsens | exsatiāns, exsatiantis |
Futur | exsatiātūrus, a, um |
Gerundium
Genitiv | exsatiandī |
---|---|
Dativ | exsatiandō |
Akkusativ | ad exsatiandum |
Ablativ | exsatiandō |
Supinum
exsatiātum |