innotescere
<nōtēscō, nōtuī, - 3.> poetischpoet (nachklassischnachkl.)Übersicht aller Übersetzungen
- bekannt werdenin-nōtēscerein-nōtēscere
Konjugation
Aktiv
Indikativ | Singular | Plural |
---|---|---|
Präsens | 1. Person 1. innōtēscō 2. Person 2. innōtēscis 3. Person 3. innōtēscit | 1. Person 1. innōtēscimus 2. Person 2. innōtēscitis 3. Person 3. innōtēscunt |
Futur | 1. Person 1. innōtēscam 2. Person 2. innōtēsces 3. Person 3. innōtēscet | 1. Person 1. innōtēscemus 2. Person 2. innōtēscetis 3. Person 3. innōtēscent |
Imperfekt | 1. Person 1. innōtēscebam 2. Person 2. innōtēscebās 3. Person 3. innōtēscebat | 1. Person 1. innōtēscebāmus 2. Person 2. innōtēscebātis 3. Person 3. innōtēscebant |
Perfekt | 1. Person 1. innōtuī 2. Person 2. innōtuisti 3. Person 3. innōtuit | 1. Person 1. innōtuimus 2. Person 2. innōtuistis 3. Person 3. innōtuērunt |
Futur 2 | 1. Person 1. innōtuerō 2. Person 2. innōtueris 3. Person 3. innōtuerit | 1. Person 1. innōtuerimus 2. Person 2. innōtueritis 3. Person 3. innōtuerint |
Plusquamperfekt | 1. Person 1. innōtueram 2. Person 2. innōtuerās 3. Person 3. innōtuerat | 1. Person 1. innōtuerāmus 2. Person 2. innōtuerātis 3. Person 3. innōtuerant |
Konjunktiv | Singular | Plural |
---|---|---|
Präsens | 1. Person 1. innōtēscam 2. Person 2. innōtēscās 3. Person 3. innōtēscat | 1. Person 1. innōtēscāmus 2. Person 2. innōtēscātis 3. Person 3. innōtēscant |
Imperfekt | 1. Person 1. innōtēscerem 2. Person 2. innōtēscerēs 3. Person 3. innōtēsceret | 1. Person 1. innōtēscerēmus 2. Person 2. innōtēscerētis 3. Person 3. innōtēscerent |
Perfekt | 1. Person 1. innōtuerim 2. Person 2. innōtueris 3. Person 3. innōtuerit | 1. Person 1. innōtuerimus 2. Person 2. innōtueritis 3. Person 3. innōtuerint |
Plusquamperfekt | 1. Person 1. innōtuissem 2. Person 2. innōtuissēs 3. Person 3. innōtuisset | 1. Person 1. innōtuissēmus 2. Person 2. innōtuissētis 3. Person 3. innōtuissent |
Imperativ | Singular | Plural |
---|---|---|
Präsens | innōtēsce! | innōtēscite! |
Futur | 2. Person 2. innōtēscito! 3. Person 3. innōtēscito! | 2. Person 2. innōtēscitōte! 3. Person 3. innōtēscunto! |
Infinitiv | |
---|---|
Präsens | innōtēscere |
Perfekt | innōtuisse |
Futur | - |
Partizip | |
---|---|
Präsens | innōtēscens, innōtēscentis |
Futur | - |
Gerundium
Genitiv | innōtēscendī |
---|---|
Dativ | innōtēscendō |
Akkusativ | ad innōtēscendum |
Ablativ | innōtēscendō |
Supinum
- |