exstimulare
<ō, āvī, ātum 1.> poetischpoet (nachklassischnachkl.)Übersicht aller Übersetzungen
- aufstacheln, aufwiegelnex-stimulāreex-stimulāre
Konjugation
Aktiv
| Indikativ | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | 1. Person 1. exstimulō 2. Person 2. exstimulās 3. Person 3. exstimulat | 1. Person 1. exstimulāmus 2. Person 2. exstimulātis 3. Person 3. exstimulant |
| Futur | 1. Person 1. exstimulābō 2. Person 2. exstimulābis 3. Person 3. exstimulābit | 1. Person 1. exstimulābimus 2. Person 2. exstimulābitis 3. Person 3. exstimulābunt |
| Imperfekt | 1. Person 1. exstimulābam 2. Person 2. exstimulābās 3. Person 3. exstimulābat | 1. Person 1. exstimulābāmus 2. Person 2. exstimulābātis 3. Person 3. exstimulābant |
| Perfekt | 1. Person 1. exstimulāvī 2. Person 2. exstimulāvisti 3. Person 3. exstimulāvit | 1. Person 1. exstimulāvimus 2. Person 2. exstimulāvistis 3. Person 3. exstimulāvērunt |
| Futur 2 | 1. Person 1. exstimulāverō 2. Person 2. exstimulāveris 3. Person 3. exstimulāverit | 1. Person 1. exstimulāverimus 2. Person 2. exstimulāveritis 3. Person 3. exstimulāverint |
| Plusquamperfekt | 1. Person 1. exstimulāveram 2. Person 2. exstimulāverās 3. Person 3. exstimulāverat | 1. Person 1. exstimulāverāmus 2. Person 2. exstimulāverātis 3. Person 3. exstimulāverant |
| Konjunktiv | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | 1. Person 1. exstimulem 2. Person 2. exstimulēs 3. Person 3. exstimulet | 1. Person 1. exstimulēmus 2. Person 2. exstimulētis 3. Person 3. exstimulent |
| Imperfekt | 1. Person 1. exstimulārem 2. Person 2. exstimulārēs 3. Person 3. exstimulāret | 1. Person 1. exstimulārēmus 2. Person 2. exstimulārētis 3. Person 3. exstimulārent |
| Perfekt | 1. Person 1. exstimulāverim 2. Person 2. exstimulāveris 3. Person 3. exstimulāverit | 1. Person 1. exstimulāverimus 2. Person 2. exstimulāveritis 3. Person 3. exstimulāverint |
| Plusquamperfekt | 1. Person 1. exstimulāvissem 2. Person 2. exstimulāvissēs 3. Person 3. exstimulāvisset | 1. Person 1. exstimulāvissēmus 2. Person 2. exstimulāvissētis 3. Person 3. exstimulāvissent |
| Imperativ | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | exstimulā! | exstimulāte! |
| Futur | 2. Person 2. exstimulāto! 3. Person 3. exstimulāto! | 2. Person 2. exstimulātōte! 3. Person 3. exstimulanto! |
| Infinitiv | |
|---|---|
| Präsens | exstimulāre |
| Perfekt | exstimulāvisse |
| Futur | exstimulātūrum, am, um esse |
| Partizip | |
|---|---|
| Präsens | exstimulāns, exstimulantis |
| Futur | exstimulātūrus, a, um |
Gerundium
| Genitiv | exstimulandī |
|---|---|
| Dativ | exstimulandō |
| Akkusativ | ad exstimulandum |
| Ablativ | exstimulandō |
Supinum
| exstimulātum |