deambulare
<ō, āvī, ātum 1.> (vorklassischvkl.,nachklassisch nachkl.)Übersicht aller Übersetzungen
Konjugation
Aktiv
| Indikativ | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | 1. Person 1. deambulō 2. Person 2. deambulās 3. Person 3. deambulat | 1. Person 1. deambulāmus 2. Person 2. deambulātis 3. Person 3. deambulant |
| Futur | 1. Person 1. deambulābō 2. Person 2. deambulābis 3. Person 3. deambulābit | 1. Person 1. deambulābimus 2. Person 2. deambulābitis 3. Person 3. deambulābunt |
| Imperfekt | 1. Person 1. deambulābam 2. Person 2. deambulābās 3. Person 3. deambulābat | 1. Person 1. deambulābāmus 2. Person 2. deambulābātis 3. Person 3. deambulābant |
| Perfekt | 1. Person 1. deambulāvī 2. Person 2. deambulāvisti 3. Person 3. deambulāvit | 1. Person 1. deambulāvimus 2. Person 2. deambulāvistis 3. Person 3. deambulāvērunt |
| Futur 2 | 1. Person 1. deambulāverō 2. Person 2. deambulāveris 3. Person 3. deambulāverit | 1. Person 1. deambulāverimus 2. Person 2. deambulāveritis 3. Person 3. deambulāverint |
| Plusquamperfekt | 1. Person 1. deambulāveram 2. Person 2. deambulāverās 3. Person 3. deambulāverat | 1. Person 1. deambulāverāmus 2. Person 2. deambulāverātis 3. Person 3. deambulāverant |
| Konjunktiv | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | 1. Person 1. deambulem 2. Person 2. deambulēs 3. Person 3. deambulet | 1. Person 1. deambulēmus 2. Person 2. deambulētis 3. Person 3. deambulent |
| Imperfekt | 1. Person 1. deambulārem 2. Person 2. deambulārēs 3. Person 3. deambulāret | 1. Person 1. deambulārēmus 2. Person 2. deambulārētis 3. Person 3. deambulārent |
| Perfekt | 1. Person 1. deambulāverim 2. Person 2. deambulāveris 3. Person 3. deambulāverit | 1. Person 1. deambulāverimus 2. Person 2. deambulāveritis 3. Person 3. deambulāverint |
| Plusquamperfekt | 1. Person 1. deambulāvissem 2. Person 2. deambulāvissēs 3. Person 3. deambulāvisset | 1. Person 1. deambulāvissēmus 2. Person 2. deambulāvissētis 3. Person 3. deambulāvissent |
| Imperativ | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | deambulā! | deambulāte! |
| Futur | 2. Person 2. deambulāto! 3. Person 3. deambulāto! | 2. Person 2. deambulātōte! 3. Person 3. deambulanto! |
| Infinitiv | |
|---|---|
| Präsens | deambulāre |
| Perfekt | deambulāvisse |
| Futur | deambulātūrum, am, um esse |
| Partizip | |
|---|---|
| Präsens | deambulāns, deambulantis |
| Futur | deambulātūrus, a, um |
Gerundium
| Genitiv | deambulandī |
|---|---|
| Dativ | deambulandō |
| Akkusativ | ad deambulandum |
| Ablativ | deambulandō |
Supinum
| deambulātum |