collaxare
<ō, āvī, ātum 1.>T. Lucretius Carus Lucr.Übersicht aller Übersetzungen
Konjugation
Aktiv
| Indikativ | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | 1. Person 1. collaxō 2. Person 2. collaxās 3. Person 3. collaxat | 1. Person 1. collaxāmus 2. Person 2. collaxātis 3. Person 3. collaxant |
| Futur | 1. Person 1. collaxābō 2. Person 2. collaxābis 3. Person 3. collaxābit | 1. Person 1. collaxābimus 2. Person 2. collaxābitis 3. Person 3. collaxābunt |
| Imperfekt | 1. Person 1. collaxābam 2. Person 2. collaxābās 3. Person 3. collaxābat | 1. Person 1. collaxābāmus 2. Person 2. collaxābātis 3. Person 3. collaxābant |
| Perfekt | 1. Person 1. collaxāvī 2. Person 2. collaxāvisti 3. Person 3. collaxāvit | 1. Person 1. collaxāvimus 2. Person 2. collaxāvistis 3. Person 3. collaxāvērunt |
| Futur 2 | 1. Person 1. collaxāverō 2. Person 2. collaxāveris 3. Person 3. collaxāverit | 1. Person 1. collaxāverimus 2. Person 2. collaxāveritis 3. Person 3. collaxāverint |
| Plusquamperfekt | 1. Person 1. collaxāveram 2. Person 2. collaxāverās 3. Person 3. collaxāverat | 1. Person 1. collaxāverāmus 2. Person 2. collaxāverātis 3. Person 3. collaxāverant |
| Konjunktiv | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | 1. Person 1. collaxem 2. Person 2. collaxēs 3. Person 3. collaxet | 1. Person 1. collaxēmus 2. Person 2. collaxētis 3. Person 3. collaxent |
| Imperfekt | 1. Person 1. collaxārem 2. Person 2. collaxārēs 3. Person 3. collaxāret | 1. Person 1. collaxārēmus 2. Person 2. collaxārētis 3. Person 3. collaxārent |
| Perfekt | 1. Person 1. collaxāverim 2. Person 2. collaxāveris 3. Person 3. collaxāverit | 1. Person 1. collaxāverimus 2. Person 2. collaxāveritis 3. Person 3. collaxāverint |
| Plusquamperfekt | 1. Person 1. collaxāvissem 2. Person 2. collaxāvissēs 3. Person 3. collaxāvisset | 1. Person 1. collaxāvissēmus 2. Person 2. collaxāvissētis 3. Person 3. collaxāvissent |
| Imperativ | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Präsens | collaxā! | collaxāte! |
| Futur | 2. Person 2. collaxāto! 3. Person 3. collaxāto! | 2. Person 2. collaxātōte! 3. Person 3. collaxanto! |
| Infinitiv | |
|---|---|
| Präsens | collaxāre |
| Perfekt | collaxāvisse |
| Futur | collaxātūrum, am, um esse |
| Partizip | |
|---|---|
| Präsens | collaxāns, collaxantis |
| Futur | collaxātūrus, a, um |
Gerundium
| Genitiv | collaxandī |
|---|---|
| Dativ | collaxandō |
| Akkusativ | ad collaxandum |
| Ablativ | collaxandō |
Supinum
| collaxātum |